martes, 16 de noviembre de 2010

2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.

                                                           Cannabis
     El cànnabis, cànem de l'Índia, marihuana o vulgarment herba o maria, o també anomenada "verdesca"(Cannabis sativa) és una espècie herbàcia que pertany a la família de les Cannabàcies. Rica en propietats psicoactives, fibres vegetals i olis essencials, ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura, originalment al continent asiàtic i posteriorment introduïda a altres països.

   El canabis és la droga que hi ha amb més quantitat per ara a les Illes Balears. També és la que més es consumeix. Reb el nom de "porros" o "maria.

 

Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

   1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

      6versos i 4 estrofas con rima asonante.

    2. Explica lo que nos cuenta.

      Que este mundo es una mierda.

    3. Resume el contenido en una palabra.

       Defructuoso.

    4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

        Negativo,porque abla mal del mundo aunque diga la verdad.

   5. ¿Qué tema filosófico trata?

        El mundo.

   6. Busca información sobre su autor.

Benedetti va néixer el 14 de setembre de 1920 a la localitat uruguaiana de Paso de los Toros, sent fill de Brenno Benedetti i de Matilde Farugia, fou batejat amb cinc noms.
A causa de problemes econòmics, la seva família es trasllada a Montevideo quan ell tenia quatre anys, on va cursar els estudis primaris. Iniciats els estudis secundaris al Liceo Miranda, els va haver de continuar per lliure a causa de la situació econòmica familiar, i va començar a treballar a la Will L. Smith, S.A., repuestos para automóviles a partir dels catorze anys.

Entre el 1938 i el 1941 va viure de forma gairebé ininterrompuda a Buenos Aires (Argentina).
El 1945 forma part de l'equip de redacció del setmanari Marcha, on va romandre fins que aquest va ser clausurat per la dictadura el 1974. El 1954 en va ser nomenat director literari.

El 23 de març de 1946 es casa amb Luz López Alegre, el seu gran amor i companya de vida, a la qual dedica molts dels seus poemes al llarg de la seva obra. El 1948 dirigeix la revista literària Marginalia, i publica el volum d'assaigs Peripecia y novela.

El 1949 és membre del consell de redacció de Número, una de les revistes literàries més destacades de l'època. En aquestes dates, també participa activament en el moviment contra el tractat militar entre el seu país i els Estats Units, en la que és la seva primera acció com a militant progressista. Amb la compil·lació de contes Esta mañana obté el premi literari organitzat pel Ministeri d'Instrucció Pública, que guanyaria en repetides ocasions, abans de renunciar a participar-hi per desacords amb la reglamentació d'aquest el 1958.

 7. Opinión personal.

    Diu la veritat sobre el món que és una merda batuda. 
         

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?
 

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
 

pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.     

                                              Benedetti 

             Es un poema que tracta sobre el mon, de lo cruel que es i lo injust que es.





              

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

       1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
          
                Te 19 versos,3 estrofes i té rima assonant.

       1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
         
                  Tracta sobre la primera vegada que es fa  l'amor, entre dues persones que s'estimen. Bellesa i dolçor.
    
     1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

               M'ha agradat molt perquè és un poema que tracta sobre els sentiments que tenim la                                          gent en la vida real i que segurament li passa a tothom.

1.1. Posa títol.

Aprofita el moment i olvida el pesat
 Esperant el moment.....
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

    El feudalisme:

      És el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.

     És el mateix però, ells no podien tenir el seves pròpies terres.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.



                      M'ha semblat un poema molt trist i és el que passa en la vida real.i seguirà passant.

1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

Que se sent tota sola i no té ningú que li ajudi per tots els errors que ha comès en el passat.

                                                  TRISTESA.

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Versos:30

Estrofas:6

Rima: assonant

1.1. Posa títol.

 Tot al meu voltant.


 El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
ç
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,

després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.

I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí

perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.

Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

1.1. Posa títol.

 
 
 
 Tot al meu voltant.
El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

martes, 9 de noviembre de 2010

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Marcats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

3. Descriu la biblioteca.

      


     Quan entres hi ha una taula amb un ordinador i llibres per darrear, a la dreta hi ha vuit taules. A l'esquerra de la taula hi són tots els llibres. A la dreta hi són tots els ordinadors, set en total. Al final de tot hi ha una pantalla digital grossa.

2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

  No m'hagraden les castanyes.
2   No m'hagraden.
3   Castanyes amb oli i tomatigues.

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.

 Un home que s'hen va al bos a agafar castanyes pero torna prest a ca seva perque du la cistella plena.


                                                     

miércoles, 3 de noviembre de 2010

3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.

El gato de mi vecina.
 Todo comenzo un dia de verano 
sin que nadie se diera cuenta 
el gato de mi vecina entro por la 
ventana de la cocina se nos 
quedo mirando i derrepente 
zas salto sobre nosotros queriendo 
destrozar todo lo que pillara por 
el camino de la cocina a mi habitacion.
 Primero comenzo con el salon 
luego sigio con el baño lo destrozo todo 
a su paso como queriendi decir 
esta casa es mia i de nadie mas .
Se quedo dos horas i media en mi casa 
asta que vino mi vecina i lo cojio. 

2. Explica què vol dir la següent frase:

Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules...

 Que la palabra dirigida al corazón sea más bonita que, por ejemplo, unramo de rosas o un collar de diamantes.

1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.

Este poema tiene 8 estrofas y 33 versos y tiene rima asonante.                             

1. Comenta el poema sobre el gat enfitat. De què va?Conta'm la història que narra.

          

         Va sobre un gato que se comio cinco gatos segidos i al dia siguiente se encontraba mal y a su mujer  bio pasar un raton i le fue a tirar un libro se le resbalo i se dio en un pie i ella tambien se puso enferma.
                                                             Comentarios.

        Me ha parecido un poema muy bonito y muy gracioso para haber sido dos gatos.

martes, 2 de noviembre de 2010

Posa titol.

Una bala més que cinc paraules.
 
  És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.

El Olvido Vicente Aleixandre (Sevilla, 1898-1984)

                                                              El olvido


                                                  No es tu final como una copa vana
                                                  que hay que apurar. Arroja el casco, y muere.
                                                  Por eso lentamente levantas en tu mano
                                                  un brillo o una mención, y arden tus dedos,
                                                  como una nieve súbita.
                                                  Está y no estuvo, pero estuvo y calla.
                                                  El frío quema y en tus ojos nace
                                                  su memoria. Recordar es obsceno,
                                                  peor: es triste. Olvidar es morir.
                                                 Con dignidad murió. Su sombra cruza


  .

1.Contesta aquestes preguntes.

. Explica el que has fet aquests tres dies de festa.
  Surtir per Sa Colònia .
Has participat de la celebració del Halloween?
  No
Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què?  
   M'és igual.
En què  consisteix? 
 En disfressar-se de mort vivent.
Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog.
  No.

1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:

1.1. Comenta el poema en general.
        M'ha parescut un poema que reflecteix la vida a la guerra  i a més és un poema patriòtic.
1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula.
       Duresa.
 1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
               Sí,              
 1.5. Qui n'és el protagonista?
        Un soldat.
 1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.
 F    Potser.

jueves, 28 de octubre de 2010

El vent...

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals


Vent

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

1. Aquí tens el que pensa de la poesia una antiga alumna de 2n de PQPI.

  A/ Fes un resum de l'escrit.

 Es un escrit que tracta de la sensació de la poesia i del que la gent sent en el moment de  fer-la


  B/Escriu les idees principals del text.                           

 Informar que es la poesia i que la gent la sentin

 

C/Escriu la teva opinió personal sobre el que diu na Míriam.

 El que diu m'ha agradat molt i té raó

miércoles, 27 de octubre de 2010

2. Contesta les preguntes següents referents al text anterior. Copia-la i l'aferres al teu blog.

                      ENQUESTA SOBRE EL TABAC

 1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment? 
    Perquè és una droga que tranquilitza.
 
                  
2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?
    No és ni bo ni dolent, jo fum si vull i sinó no, i sí, em pot perjudicar.
                  
3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?
   Sí, pel fum.
                  
4. Escriu els efectes secundaris del tabac.
    Relaxació, .insomni, somnolència...

1.Fer un comentari sobre el text que parla del tabac.

        Comentari:

          A mi em pareix bé aquest text però si algú vol fumar ningú no té per què dir-li res, és una cosa que cadascú decideix per ell mateix.

martes, 26 de octubre de 2010

3. Comenta el poema "Volverán las oscuras golondrinas". Recuerda que puedes comentar estrofa por estrofa.

RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
        jugando llamarán.
  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
        ¡esas... no volverán!.
  Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
        sus flores se abrirán.
  Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
        ¡esas... no volverán!
  Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
        tal vez despertará.
  Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
        ¡así... no te querrán!
 
 Comentari.
Es un poema que me ha gustado mucho y habla sobre las golondrinas negras.

2. Escribe en tu blog las características principales de la poesía del Romanticismo Espanyol.


                                
El Romanticismo es un movimiento revolucionario en todos los ámbitos vitales que, en las artes, rompe con los esquemas establecidos en el Neoclasicismo, defendiendo la fantasía, la imaginación y las fuerzas irracionales del espíritu. El Neoclasicismo aún perdura en algunos autores, pero muchos, que se iniciaron en la postura neoclasicista, se convirtieron ávidamente al Romanticismo, como el Duque de Rivas o José de Espronceda. Otros, sin embargo, fueron desde sus inicios románticos convencidos.

1. Activitat de llengua castellana referida a la poesia del Romanticisme espanyol: Escribe un poema, mínimo seis versos, de desamor dirigido a tu amado o amada. No es necesario que sea de verdad: inventa un amor y una despedida. Puedes inspirarte en los poemas de Bécquer. El principio del poema tiene que decir lo siguiente:


Adiós, amada mía. 
Pienso en ti de noche y de día.
Y con tus manos frias.
Adios,amada mía.
Pienso en ti cada dia.
Y con tu prima maria.
                                          Miguel angel braza navarro

3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe.

TITOL:Papa piquillo.Pare piquill.
DIRECTOR:Alvaro sáenz de Herida.
ACTORS:Chiquito de la calzada,jose manuel muños,samara losada,adolfo losada,jessica silva,ismael amaya.
FILM:Via digital television española(tve).
MUSICA:Andres sáenz de Herida.
ARGUMENT:.Un padri que s'ha de cuidar del seus nets desde el aczident de la seva filla que va morir , trballant al carrer cantant amb els nets i en una chabola sense llum ni condisions illieniques en un poblat de jitanos``papa piquillo´´







lunes, 25 de octubre de 2010

2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

 
 SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 
l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 
encara un altre bes
   un altre
    un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
                         Joan Salvat-Papasseit
                                                    COMENTARI.
Aquest poema m'ha agradat molt perque es un poema que tracte del tema amb el que es va inventar la poesi``EL AMOR´´.

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.

                        Joan salvat papasseit-poeta i narrador
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes 

3. Què hi pot tenir a veure la poesia amb les mans i les vibracions?

Doncs que les mans formen part de la poesia perquè s'escriu amb les mans, es toca amb les mans, se sent el tacte i amb les vibracions tu saps que és bo o que é dolent, però sempre aquesta sensació que es té és bona de recordar  perquè els sentiments formen part de la poesia.

     

domingo, 24 de octubre de 2010

2. Explica el significat de les següents paraules que apareixen al poema:

Rellisquen; Dels gasos, aquests són tractats com els líquids, pel fet que, tant en els uns com
en els altres, sota un esforç exterior llurs molècules rellisquen.
Rieres;. Curs d'aigua de la comarca d'Anoia que neix a l'altiplà
de Calaf i s'uneix a la riera d'Anoia a Copons
Fluid;. Sistema material a l'interior del qual les molècules es mouen
lliurement les unes respecte a les altres.

1. Penja aquest poema al teu blog, amb una imatge adient i comenta'l.

 Vibracions
(Antoni Canu)
Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.

La il·lustració és de Laura Ljungkvist.                                                                                              


                                                          COMENTARI . 
           Me ha gustado y es un poema con mucha razón. Une las palabras que forman un poema con el agua de corre del río bajando al mar.





Posa títol: La malaltia de totes

La malaltia de totes
No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita.
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.
Carolina Ibac
COMENTARI.
És un poema que m'ha agradat perquè conté el que passa en la vida real.

martes, 19 de octubre de 2010

La vida basada en el temps

Em sembla un poema que té molta de raó i m'ha agradat.

Posa titol: La vida basada en el temps

La vida basada en el temps
Darrere meu trobo estones,
fugisseres i eternes,
molt bones i no tan bones,
vertaderes i mentideres.
Són les passes que fan camí,
les que em fan caure i aixecar-me,
seguint una línia anomenada destí,
que em persegueix i s’escapa.
És el meu temps qui em mana,
qui amb el seu tic-tac em controla.
I és que sentim el nostre rellotge
que ens forada l’ànima.
I vaig sentir un dia:
- Som el temps que ens queda.-
I és que el futur és el nostre guia:
un gurú que s’anticipa a cada era.
- Temps al temps -altres digueren.
Uns en tenen, altres poc els queda.
Només és el senyor de les hores
qui les emmagatzema sense espera.
Un monstre dels anys,
que se’ls cruspeix amb afany,
sense cercar l’equitat,
sense cap moralitat.
La…
La vida…
La vida és…
La vida és només…
La vida és només temps.

La cocina

La cocina es una manera de ganarse la vida como otra, incluso puedes sacar más partido que en otros oficios, como la mecánica o el electricista.

3. Explica què volen dir les frases següents:

-La gent té estrelles que no són iguals.

Cada gent és diferent de l'altra .


-Bec per oblidar que tenc vergonya de beure. 


Per molta vergonya que tinguem sempre acabam superant-la.

-Els vanitosos només senten les alabances.

Un aprofitat sempre s'endurà menys bronques que tu.

1.Tria les tres frases que més t'agradin del "Petit príncep" i les expliques amb exemples i imatges.

· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

Que les persones no hem d'assenyalar sense conèixer. L'important no es veu, ens fixam en coses supèrflues.

2. Escriu la teva pròpia frase, sobre algun aspecte de la vida, que consideris molt important.

-Olvida el pasado aprovecha el presente e invéntate el futuro.

1.Tria les tres frases que més t'agradin del "Petit príncep" i les expliques amb exemples i imatges.

· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls 
-Que allò menys essencial d'una persona és el físic. El més important va per dins.











  

lunes, 18 de octubre de 2010

1. Explica el contingut de cada una de les estrofes.

 
Alfa y Omega
(Manuel Machado)
Cabe la vida entera en un soneto
empezado con lánguido descuido,
y apenas iniciado ha transcurrido
la infancia, imagen del primer cuarteto.  
Que cuando no nos damos cuenta ya tenemos 80 i a punto de palmarla
Llega la juventud con el secreto
de la vida, que pasa inadvertido,
y que se va también, que ya se ha ido,
antes de entrar en el primer terceto.
Que la juventud hay que aprovecharla i no malgastarla. Cuando menos lo esperamos, ya ha pasado
Maduros, a mirar a ayer tornamos
añorantes, y, ansiosos, a mañana,
y así el primer terceto malgastamos.
En este explica que cuando menos lo esperamos ya tenemos 20años
Y cuando en el terceto último entramos
es para ver con experiencia vana
que se acaba el soneto... Y que nos vamos.
Que cuando menos  lo esperamos, la palmamos.
 

2. Explica quins han estat els teus dibuixos animats preferits, el per què i penja un parell d'imatges sobre els mateixos.

                                               



 Los Simpson .
  Perquè sempre els he vist i són  un poc educatius.                                                 

domingo, 17 de octubre de 2010

1. Comenta el poema i explica què és i què pot arribar a ser per a tu la poesia.

                                                


Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
                                                              per qui no tem conèixer-se.
                                             A/ Que es per a tu la poesia?                                                                                                       És una manera d'expressar els teus sentiments en qualsevol moment.                                                                                            B/ Què pot arribar a ser?                                                                                                                                      Una foma de vida .                                                                                                                                         C/ Tema del poema.                                                                                                                                                La poesia  .                                                                                                                                                   D/ Què ens està explicant el poema?                                                                                    Que la poesia és la cura de molts sentiments i també et fa sentir molt bé.

jueves, 14 de octubre de 2010

1. Fer un comentari sobre el fragment del Petit príncep al blog dels pecupins. Explica qui és el protagonista i què ens intenta contar

El Petit Príncep és, sens dubte, una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  És un príncep que no sabia amb qui jugar i va començar a parlar amb una guineu que li va ensenyar moltes de coses, però li va dir que abans havia de ser domesticada.                                                                                               

miércoles, 13 de octubre de 2010

2. Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l. Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?

Al lector de poemes
(Joana Raspall)
gfhrhdhrtg  
                                                         Llegeix a poc a poc.
                                                         El vers té pes i ales;
                                                        endinsa al fons del cor
                                                          i forja les sagetes
                                                      que vencen temps i espai.
                                                              Respira a poc a poc
                                                        l’embruix de les paraules,
                                                       i fes-te’n un tresor
                                                            de ritme i harmonia
                                                                Joana Raspall


                  Aquí tenim un poema on s'explica que llegint ens podrem relaxar i sentir coses. Anima a la lectura. Va dirigit al públic en general i, en concret, als més petits.

1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis.

Biografia

Joana Raspall i Juanola neix el 1913 a la Barceloneta. Tot i que la família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Allí la porten a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.

lunes, 11 de octubre de 2010

Posa títol

        Está bien porque refleja la vida de un bagabundo                           



EL   SOLITARIO
    
                     
El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.
Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.
I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.
Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.
El món és aquesta roda.
Carolina Ibac