martes, 16 de noviembre de 2010

2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.

                                                           Cannabis
     El cànnabis, cànem de l'Índia, marihuana o vulgarment herba o maria, o també anomenada "verdesca"(Cannabis sativa) és una espècie herbàcia que pertany a la família de les Cannabàcies. Rica en propietats psicoactives, fibres vegetals i olis essencials, ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura, originalment al continent asiàtic i posteriorment introduïda a altres països.

   El canabis és la droga que hi ha amb més quantitat per ara a les Illes Balears. També és la que més es consumeix. Reb el nom de "porros" o "maria.

 

Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

   1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

      6versos i 4 estrofas con rima asonante.

    2. Explica lo que nos cuenta.

      Que este mundo es una mierda.

    3. Resume el contenido en una palabra.

       Defructuoso.

    4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

        Negativo,porque abla mal del mundo aunque diga la verdad.

   5. ¿Qué tema filosófico trata?

        El mundo.

   6. Busca información sobre su autor.

Benedetti va néixer el 14 de setembre de 1920 a la localitat uruguaiana de Paso de los Toros, sent fill de Brenno Benedetti i de Matilde Farugia, fou batejat amb cinc noms.
A causa de problemes econòmics, la seva família es trasllada a Montevideo quan ell tenia quatre anys, on va cursar els estudis primaris. Iniciats els estudis secundaris al Liceo Miranda, els va haver de continuar per lliure a causa de la situació econòmica familiar, i va començar a treballar a la Will L. Smith, S.A., repuestos para automóviles a partir dels catorze anys.

Entre el 1938 i el 1941 va viure de forma gairebé ininterrompuda a Buenos Aires (Argentina).
El 1945 forma part de l'equip de redacció del setmanari Marcha, on va romandre fins que aquest va ser clausurat per la dictadura el 1974. El 1954 en va ser nomenat director literari.

El 23 de març de 1946 es casa amb Luz López Alegre, el seu gran amor i companya de vida, a la qual dedica molts dels seus poemes al llarg de la seva obra. El 1948 dirigeix la revista literària Marginalia, i publica el volum d'assaigs Peripecia y novela.

El 1949 és membre del consell de redacció de Número, una de les revistes literàries més destacades de l'època. En aquestes dates, també participa activament en el moviment contra el tractat militar entre el seu país i els Estats Units, en la que és la seva primera acció com a militant progressista. Amb la compil·lació de contes Esta mañana obté el premi literari organitzat pel Ministeri d'Instrucció Pública, que guanyaria en repetides ocasions, abans de renunciar a participar-hi per desacords amb la reglamentació d'aquest el 1958.

 7. Opinión personal.

    Diu la veritat sobre el món que és una merda batuda. 
         

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?
 

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
 

pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.     

                                              Benedetti 

             Es un poema que tracta sobre el mon, de lo cruel que es i lo injust que es.





              

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

       1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
          
                Te 19 versos,3 estrofes i té rima assonant.

       1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
         
                  Tracta sobre la primera vegada que es fa  l'amor, entre dues persones que s'estimen. Bellesa i dolçor.
    
     1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

               M'ha agradat molt perquè és un poema que tracta sobre els sentiments que tenim la                                          gent en la vida real i que segurament li passa a tothom.

1.1. Posa títol.

Aprofita el moment i olvida el pesat
 Esperant el moment.....
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

    El feudalisme:

      És el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.

     És el mateix però, ells no podien tenir el seves pròpies terres.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.



                      M'ha semblat un poema molt trist i és el que passa en la vida real.i seguirà passant.

1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

Que se sent tota sola i no té ningú que li ajudi per tots els errors que ha comès en el passat.

                                                  TRISTESA.

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Versos:30

Estrofas:6

Rima: assonant

1.1. Posa títol.

 Tot al meu voltant.


 El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
ç
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,

després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.

I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí

perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.

Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

1.1. Posa títol.

 
 
 
 Tot al meu voltant.
El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

martes, 9 de noviembre de 2010

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Marcats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

3. Descriu la biblioteca.

      


     Quan entres hi ha una taula amb un ordinador i llibres per darrear, a la dreta hi ha vuit taules. A l'esquerra de la taula hi són tots els llibres. A la dreta hi són tots els ordinadors, set en total. Al final de tot hi ha una pantalla digital grossa.

2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

  No m'hagraden les castanyes.
2   No m'hagraden.
3   Castanyes amb oli i tomatigues.

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.

 Un home que s'hen va al bos a agafar castanyes pero torna prest a ca seva perque du la cistella plena.


                                                     

miércoles, 3 de noviembre de 2010

3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.

El gato de mi vecina.
 Todo comenzo un dia de verano 
sin que nadie se diera cuenta 
el gato de mi vecina entro por la 
ventana de la cocina se nos 
quedo mirando i derrepente 
zas salto sobre nosotros queriendo 
destrozar todo lo que pillara por 
el camino de la cocina a mi habitacion.
 Primero comenzo con el salon 
luego sigio con el baño lo destrozo todo 
a su paso como queriendi decir 
esta casa es mia i de nadie mas .
Se quedo dos horas i media en mi casa 
asta que vino mi vecina i lo cojio. 

2. Explica què vol dir la següent frase:

Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules...

 Que la palabra dirigida al corazón sea más bonita que, por ejemplo, unramo de rosas o un collar de diamantes.

1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.

Este poema tiene 8 estrofas y 33 versos y tiene rima asonante.                             

1. Comenta el poema sobre el gat enfitat. De què va?Conta'm la història que narra.

          

         Va sobre un gato que se comio cinco gatos segidos i al dia siguiente se encontraba mal y a su mujer  bio pasar un raton i le fue a tirar un libro se le resbalo i se dio en un pie i ella tambien se puso enferma.
                                                             Comentarios.

        Me ha parecido un poema muy bonito y muy gracioso para haber sido dos gatos.

martes, 2 de noviembre de 2010

Posa titol.

Una bala més que cinc paraules.
 
  És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.

El Olvido Vicente Aleixandre (Sevilla, 1898-1984)

                                                              El olvido


                                                  No es tu final como una copa vana
                                                  que hay que apurar. Arroja el casco, y muere.
                                                  Por eso lentamente levantas en tu mano
                                                  un brillo o una mención, y arden tus dedos,
                                                  como una nieve súbita.
                                                  Está y no estuvo, pero estuvo y calla.
                                                  El frío quema y en tus ojos nace
                                                  su memoria. Recordar es obsceno,
                                                  peor: es triste. Olvidar es morir.
                                                 Con dignidad murió. Su sombra cruza


  .

1.Contesta aquestes preguntes.

. Explica el que has fet aquests tres dies de festa.
  Surtir per Sa Colònia .
Has participat de la celebració del Halloween?
  No
Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què?  
   M'és igual.
En què  consisteix? 
 En disfressar-se de mort vivent.
Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog.
  No.

1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:

1.1. Comenta el poema en general.
        M'ha parescut un poema que reflecteix la vida a la guerra  i a més és un poema patriòtic.
1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula.
       Duresa.
 1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
               Sí,              
 1.5. Qui n'és el protagonista?
        Un soldat.
 1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.
 F    Potser.