1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta.

Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres

De les constants visites que faig al blog de Poesia Infantil i Juvenil, he llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que vull compartir amb tots vosaltres.

Envejo els ocells

(Montserat Abelló)

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!

La il·lustració és de Sigrid Martínez.

 

- Me a parecido un poema que asta bien para quien lo entienda y llo no lo e entendido.